Revistes precuinades

Fa uns mesos, Quintatina, un blog sobre disseny i premsa anunciava que Roger Black, un diseñador de renom, va llençar el Ready-Media, un servei de revistes predissenyades que pretén fer la vida més fàcil a petites i mitjanes empreses que tenen pocs recursos per a contractar un servei de disseny. La veritat és que es pot agafar pel cantó positiu: qualsevol persona amb ganes de fer una publicació i amb un mínim d'infraestructures pot fer realitat el seu projecte. Plantilles, variacions tipogràfiques... Però evidentment als dissenyadors gràfics això no els hi ha fet gens de gràcia. Evidentment perden porció de mercat, i es trenquen relacions entre editor i dissenyador... un cop baix a la seva autoestima.

Però hi ha qui recull les dues visions i reflexiona, i la conclusió que en treu és que ens hem de posar les piles per buscar nous camins... no anem tots vestits igual i no passa res?

PRoJeCTeS PeRSoNaLS

S'accepten receptes de les vostres mares!

Un rellotge i un sofà

Un dia qualsevol et trobes sense feina i els teus ingressos i els teus capritxos trontollen perquè senzillament ja no hi ha calers. Potser és un inici massa tràgic, però és aquesta situació l'ha que m'ha motivat a començar aquest blog.

Al dia següent d'estar a l'atur no sens aquesta sensació d'estar desemparat. Simplement si és estiu disfrutes de la platja, gestiones la paperassa, quedes amb els amics... i si és hivern evites llevar-te a les 8 i et converteixes en una mena de monstre de la manta tot el dia rondant per casa. A la setmana comences a fer plans de futur de lo més positius. De cop i volta tens la certesa que no et costarà gens trobar feina i obvies el fet que cada cop hi ha més aturats. Escombres, fregues, cuines, fas el llit... i tot amb un somriure ben gros.

Passa un mes i ja sents que has descansat, que has desconectat d'aquella feina que t'estressava i et menjava l'ànima, i que ja estàs preparada per marxar de vacances i tornar amb una muntanya de currículums per enviar. Marxes de vacances amb la mateixa visió positiva de futur que t'havies creat durant la primera setmana d'aturat.

Passen tres mesos i la cosa comença a posar-se sèria. Els teus amics tornen a les seves rutines i tu et sents sola. Les parets que fins ara t'havien recordat lo bé que estaves sense treballar, ara es retorcen i et miren de reüll d'una manera amenaçadora. El sofà t'engulleix i tu intentes defensar-te. Una cosa tens clara: has de trobar feina. Comences a enviar curriculums, tires de contactes, t'aventures a provar coses noves... i res de res. Sembla que el món hagi decidit no escoltar-te. Et lleves a les 9. Et menges l'esmorzar i et prens el cafè mentre busques feina per Internet. A les 11 penses que ja queda poc per les 14. A les 14 penses que ja queda poc per les 17. I a les 17 penses que ja queda poc perquè la teva parella arribi a casa, cansada, i amb ganes de deixar-se engollir per sofà. A les 20 ja queda poc per sopar i a les 24 encara no tens son perquè no has fotut res en tot el dia. I si tot parés aquí... no hi hauria tants problemes, però llavors comences a plantejar-te si has pres les decisions adeqüades, i te n'adones que no saps reaccionar davant de tot. També veus que no saps fer coses sola i que et queden moltes coses per aprendre. Si, a simple vista, un drama creat en tan sols 5 mesos. Som dèbils de collons! Hi ha persones que ho tenen molt i molt més cru, no és just que reaccioni així.

Llavors tens dos opcions: o deixar-te portar per aquesta mala influència que és la depressió o reaccionar i veure que lluitar contra un sofà i un rellotge és d'allò més fàcil. Jo vaig escollir la segona i ja tinc una oferta de feina i he sortit a córrer aquest matí. Crec que vaig bé.